El debat a ERC és apassionant. Quatre corrents es disputen el lideratge de la formació. Totes afirmen que el debat ha de ser sobre les idees i no sobre les persones. Però, en el fons pesen molt les ànsies d'ascens polític dels que són fora de la direcció (perfectament legítimes) i el desig de romandre al comandament de la nau per part del que ara porten el timó. Encara que vulguem destriar idees de persones, això és pràcticament impossible. Potser per aquesta manera de pensar, Carretero no em va fer el pes. Les idees sí, la persona, no tant.
No obstant, un debat massa perllongat por arribar a cansar (la societat, però sobretot la militància) i més si comptem que fins al congrés del juny encara falten ben bé 2 mesos (ujna eternitat en termes de comunicació política). Per tant, un pacte com el que insinua el col·lectiu 1 d'abril no és tan dolent.
Aportaria estabilitat a ERC quan més la necessita, orientaria els seus dirigents cap al debat política nacional sense la incertesa sobre el resultat del congrés, i facilitaria un recanvi o renovació pactada i lenta. Això últim, seria una novetat a ERC ja que cada 10 anys ens ha sorprès amb grans catarsis amb caracteríestiques de refundació.
La E, la R i la C han de saber conviure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada