El proper mes de juny, els militants d’ERC tindran ocasió de triar el President i el Secretari General del seu partit. Podran triar entre vàries candidatures. Bàsicament quatre: Puigcercós - Ridao; Benach - Niubó; Carretero - Carandell; i Bertran – Renyer. I hom podria pensar, influenciats com estem pel procés de les eleccions primàries nord-americanes, que el que han de triar és entre quatre “tickets”.
Però, pel que tinc entès, és més divertit que tot això. En realitat, els militants independentistes disposaran de dues urnes per expressar la seva voluntat i, conseqüentment, no estan obligats a triar parelles, sinó que poden conformar la parella o “ticket” de dirigents que ells vulguin.
Oooooh! Què temptador! I quantes combinacions possibles! Us proposo un joc. Imagineu-vos les combinacions possibles, analitzeu la compatibilitat de cada parella resultant i... feu una projecció de com poden anar les coses en el futur.
Per exemple, què passaria si el resultat de les votacions és... Puigcercós-Renyer? Quina serà l’estratègia política d’ERC? Com seria la convivència dins d’ERC? Quin seria el paper d’ERC dins del tripartit?
O per exemple, què serà d’ERC si el resultat és Carretero-Ridao? O Benach-Carandell?
Els qui esteu més familiaritzats amb aquest personatges segur quan podeu treure una lectura més psicològica i personal. Però vist des de fora, la impressió és que qualsevol combinació donaria el mateix resultat.
En el fons, ERC només té un camí, una estratègia, per recuperar l'espai electoral perdut (el que va entusiasmar l'electorat): marcar distàncies amb el PSC (cosa que va des d'enredar una mica més la troca dins del govern tripartit fins a trencar-lo per provcar unes eleccions aticipades) i apropar-se a CiU per a les grans qüestions nacionals (des de pactes puntuals fins a una candidatura conjunta a les Eleccions europees de 2009 com a assaig d’una formula similar per a les eleccions espanyoles de 2012). S'ha acabat el temps de les equidistàncies.
8 comentaris:
Navegant per la xarxa m'he topat amb el teu bloc, i et felicito per la feina feta !!!
i com que a mi també m'agrada xerrar de política, permete'm dir-te que tens tota la raó, la única manera que té ERC de recuperar els vots perduts, és marcant distàncies amb el PSC, no entenc com un partit que es fa dir republicà i es defineix com a independentista, pugui donar suport a un partit sucursalista.
Malauradament en aquest país ens manquen polítics amb clares conviccions, que defensin la seva pròpia ideologia i que gestionin amb coherència la seva filosofia de partit.
La veritat, jo com a simpatitzant d'ERC estic ben perduda ...
Hola Eva,
Gràcies pel teu comentari. En un blog tan nou com el meu, és com la pluja que ruixa Catalunya aquest dies.
Metàfores a banda, crec que els catalans hem de començar a fer-nos a la idea que si volem la independència, potser haurem de trencar alguna cosa més que la vaixella dels diumenges per aconseguir-la.
Aquests polítics amb clares conviccions que dius que no tenim, ja existeixen. És una nova generació que ara ocupa càrrecs i responsabilitats de segon i tercer ordre en diversos partits.
El que tenen en comú és que es prenen seriosament la política, Catalunya i la llibertat. Només esperen la seva oportunitat.
Nosaltres els hem de descobrir i ajudar per sumar la meitat més un dels electors de Catalunya en el referèndum per la independència (sense data concreta).
De moment, jo tampoc els he trobat a ERC. Però l'independentisme no s'acaba a ERC...
Salut i República!
De moment la classe política d'aquest país m'ha ensenyat una teoria:
"El bon polític és inversament proporcional al seu poder"
és a dir, com més poder té menys bon polític és...
Per tant, em fa por que aquests polítics que dius, que ocupen càrrecs i responsabilitats de segon o tercer ordre, i que estan esperant la seva oportunitat, quan la tinguin, la deixin passar com han fet els qui ha ha ara a les altes esferes...
Eva,
Tens raó. Cal que en passin molts pel poder i que caiguin quasibé tots, fins que -un cop per generació- en queda un que destaca per ser més bo que la resta.
Ja saps, Prat de la Riba, Macià- Companys, Pujol... Un cada 50 anys, aproximadament.
El que està clar, és que entre els que ara estan a primera línia no hi és. Però entre els joves que pugen hi ha de ser, per raons històriques i per urgència històrica.
Perdona la meva insistència en el tema... però si dius que existeixen aquests polítics amb clares conviccions, que es prenen seriosament la política, Catalunya i la llibertat, però que ocupen càrrecs de segon i tercer ordre en diversos partits i que a ERC encara no els has trobat, significa que en d'altres partits si que ja els has trobat, de quins partits parlem? i qui són aquests polítics? més que res per anar-m'hi fixant, i com dius, ajudar-los a descobrir, si és que hem se ser nosaltres qui ho ha de fer...
ah i per cert.. Moltes felicitats!!
Ui, ui, si ara mateix ho sabés, ja estaria intentant sumar-me al seu projecte...
Només ho intueixo. Podria avançar alguns noms, però segurament m'equivocaria. Només el temps ens ho dirà qui són.
Jo el que tinc clar és que la genearació que ara és a 1a fila no serà del nivell dels grans personatges.
En canvi, la forma d'entendre el pais i la política dels més joves (en general) crec que forma el pòsit o caldo que cultiu que donarà un gran líder en 5 o 10 anys.
Ipotser no són a ERC, sinó més aviat a CDC... "Ya hasta aquí me atrevoa leer" com diria la MAyra Gómez Kemp.
vaja que no et vols mullar !!! en fi, crec que sé per on vas... però pensa que a CDC hi ha una cúpula molt ben posicionada, amb un "niño bonito" o sigui Mas, i un "fill de papà" o sigui Oriol Pujol, molt ben assentats i que formen pinya amb en Madi i l'Homs... (crec que d'aquest grup ja els hi diuen "el pinyol") que penso posaran les coses una mica difícils a aquells que vulguin entrar amb aires renovats, tot i que és ben cert que si no hi ha canvis en aquesta formació ben aviat, la cosa pot anar de mal a pitjor...
En el nacionalisme, cada força política té un rol molt concret.
UDC ha de dirigir-se a l'electoral més conservador, català i poc separatista, CDC al vot més centrista i independentista, ERC a l'esquerra i de centre-esquerra més independentista... Només així s'aconseguirà una majoria sobiranista. El "pinyol" deriva. Rebutja l'herència de Pujol i vol la joguina d'ERC.
Publica un comentari a l'entrada