Repassant les meves notes del sopar amb Joan Carretero (8 d'abril), descobreixo dues coses que em van agradar. Les va esmentar sense poder desenvolupar-les massa ja que el temps era limitat i moltes les persones interessades en preguntar.
Primera, la necessitat d'aprofitar millor i de forma sistemàtica i ordenada el knowhow que les persones poden aportar o adquireixen en llocs de responsabilitat pública. Un amic, em deia que ja voldria ell que tots els partits catalans tinguessin la visió en recursos humans que té el PSC. I li dono la raó. A excepció del partit dels socialistes catalans, ningú no crea, forma, promociona i té cura de les seves elits i de la seva militància com els socialistes. I en aquest sentit, Carretero deia amb encert que calia aprofitar millor el capital humà d'ERC i poder demanar cinc CVs de candidats idonis per ocupar un lloc tècnic o polític a l'administració pública i poder triar el millor entre els millors.
Segona, derivada de la primera (en bona part), la necessitat de prestigiar la política i els polítics. Avui, les solucions a les demandes de la societat i la superació dels reptes d'una nació passen per la conformació d'equips multidisciplinars i experts. Però en la forma en què els partits semblen conformar-los prima la confiança, la fidelitat, per damunt de l'experiència, la professionalitat. Crec que ambdues han de coincidir.
Aquest discurs hauria de ser molt més transversal i contagiar tots els partits. Guanyarien ells, guanyaria l'administració pública, guanyaria la societat, guanyaria la qualitat democràtica i de gestió del país.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada