La Marta Ferrusola ha dit en veu alta el que molts pensen en silenci. A molts els molesta que un andalús que no parla bé el català sigui President de Catalunya. S'equivoquen si ho expressen així. En el fons, tan és d'on sigui, ni si parla més bé o més malament el català (Rubianes el parla fatal i cau simpàtic...). En el fons, el que no agrada a José Montilla és el projecte polític que representa: un cert catalanisme light, discret, poc combatiu i molt amistós amb la nació "germana". L'espanyol, em refereixo.
Per tant, el que ha expressat la Marta Ferrusola és una certa frustració per no veure al capdavant de la Generalitat de Catalunya una persona (amb cognoms catalans, millor) que representi un catalanisme o un nacionalisme més compromès amb la defensa de la identitat i les llibertats de Catalunya.
El que passa és que el missatge no expressava amb fidelitat el concepte o idea.
