Després de mesos de silenci, em decideixo a escriure quelcom en aquest blog sota el nom del meu alter ego. Estic pessimista. ¿O potser hauria de dir sóc pessimista? El cas és que penso que la negociació per al nou finanáment no sortirà bé. No crec que el PSC faci res de l'altre mòn (trencar amb el PSOE, encara que sigui 5 segons); no crec que la unitat d'acció aguanti els interessos partidistes o particulars d'alguns polítics; no crec que la societat catalana munti cap rebel·lió. Al final, en el millor dels casos, acceptarem una almoina i la presentarem en societat com el millor finançament que mai haurà tingut Catalunya (un déjà vu).
N'hi ha que escriuen que hem de començar a preparar l'enfrontament amb Espanya. I jo que em pensava que ja ens hi estem enfrontant des del 1714! N'hi ha que diuen que la unitat d'acció funcionarà (ha, ha, ha). Hi ha opinions per a tots els gustos. Declaracions a la galeria de tota mena. I després diuen que estem perplexos. Com no ho hem d'estar-ho, si seguim jugant de forma ambígua i recargolada, i rebutgem fer alguna cosa més que xerrar i xerrar...
No em feu cas. Veig el que veig i sento el que sento i, després, m'entra aquest pessimisme sense aturador. Jo segueixo pensant que hem de fer demostracions de força cap a Espanya, per aconseguir que ens prenguin seriosament. El nombre fa la força, el gest crea l'impacte, i la repetició genera un efecte.
¿I si ens embarquéssim tots (peró molts, molts) cap a Madrid i el colapsem un dia laboral manifestant-nos per la castellana? A l'estil "Agua para todos" i aquests saraus que munten altres partits.
Ja no podem caure bé a ningú sobre aquesta pell de brau vella i gastada. Portnat-nos bé i fent de "catalán simpático" no ens donaran un duro. Per tant, només ens queda ser molt molt antipàtics i que ens paguin per deixar de ser-ho.
Diuen que si els 1.300 milions de xinesos saltessin tots al mateix temps, l'eix de la terra canviaria. I uns 7,5 milons de catalans? Què pot aconseguir el 20 % de la població espanyola si es posa d'acord en fer quelcom junts?
N'hi ha que escriuen que hem de començar a preparar l'enfrontament amb Espanya. I jo que em pensava que ja ens hi estem enfrontant des del 1714! N'hi ha que diuen que la unitat d'acció funcionarà (ha, ha, ha). Hi ha opinions per a tots els gustos. Declaracions a la galeria de tota mena. I després diuen que estem perplexos. Com no ho hem d'estar-ho, si seguim jugant de forma ambígua i recargolada, i rebutgem fer alguna cosa més que xerrar i xerrar...
No em feu cas. Veig el que veig i sento el que sento i, després, m'entra aquest pessimisme sense aturador. Jo segueixo pensant que hem de fer demostracions de força cap a Espanya, per aconseguir que ens prenguin seriosament. El nombre fa la força, el gest crea l'impacte, i la repetició genera un efecte.
¿I si ens embarquéssim tots (peró molts, molts) cap a Madrid i el colapsem un dia laboral manifestant-nos per la castellana? A l'estil "Agua para todos" i aquests saraus que munten altres partits.
Ja no podem caure bé a ningú sobre aquesta pell de brau vella i gastada. Portnat-nos bé i fent de "catalán simpático" no ens donaran un duro. Per tant, només ens queda ser molt molt antipàtics i que ens paguin per deixar de ser-ho.
Diuen que si els 1.300 milions de xinesos saltessin tots al mateix temps, l'eix de la terra canviaria. I uns 7,5 milons de catalans? Què pot aconseguir el 20 % de la població espanyola si es posa d'acord en fer quelcom junts?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada